Això s'acaba...

S'acaba el primer semestre. Ja està, el primer contacte amb la universitat. S'acaben les classes, els primers professors universitaris, fins i tot, aquest diari personal. Aquesta pròxima setmana es la última.

És inevitable tirar la vista enrere. Veure i autovalorar-te la progressió, reflexionar. Sembla que sigui ahir el primer dia. Tots nerviosos, calladets, perduts pels pisos i passadissos de la Facultat, amb expectatives i il·lusió. 

És un moment clau per fer-se moltes preguntes. He triat la carrera adequada? Realment, estic aprenent? Em sento còmode? M'agrada? Segueix la il·lusió del primer dia? I em faig aquestes preguntes i molt més i no puc esborrar el somriure. Què content estic! Clar que he triat la carrera adequada, per suposat que estic aprenent, només s'ha de llegir aquest diari, m'he adaptat súper bé, estic molt content amb els companys i companyes, amb els professors i professores, amb les matèries, amb la Facultat en general. I el que més em satisfà: cada dia en tinc més ganes. Vull aprendre'n més, vull estar en una classe ja (fet molt significatiu per la SAE). 

De moment, a més, les notes m'acompanyen. En tinc poques, però són suficientment bones. Estic orgullós fins i tot. Això sí, els exàmens s'acosten. Sempre ho tinc present, i estic un punt nerviós ja que són els primers i no sé ben bé com són. Esperem que vagin bé!

Un cop s'acabin les classes sóc conscient que arriba Nadal. Mai he estudiat per Nadal tant com ho hauré de fer. També apareix aquesta por, perquè molts dels meus amics no han d'estudiar...i la influència és evident. Són dies per estar amb família i amics, de gaudir-los; però sé el que em ve després. Així que espero ser capaç d'organitzar-me i tenir temps per tot.