L'altre dia el meu germà m'ensenyà un vídeo força interessant que tracta de l'autoestima dels infants relacionada amb fitxes de pòquer (pokerchips). A tots dos, i a molts dels meus amics, ens agrada aquest joc i juguem bastant, és per això que ens cridà l'atenció. Aquesta relació la podem aplicar no només als infants, sinó a les persones en general. Així doncs, compara una persona amb molta autoestima amb un jugador que te moltíssimes fitxes. Reconec que explicat així sembla una bestiesa, però no ho és pas. M'explico. Quan jugues a pòquer i tens moltes fitxes, saps que et pots permetre el luxe de cometre errors, i de pagar mans que amb poques fitxes no ho faries. Per tant, hauràs de ser arriesgat, jugar-t'ho tot, no tenir por a perdre; o per una altra banda, pots ser conservador, és a dir, esperar el moment idoni per jugar les teves fitxes, esperar i esperar una mà suficientment bona. En aquest cas, parlaríem dels nens tímids que no contesten per por a equivocar-se, no volen jugar-se les poques fitxes que els hi queden per si les perden.
Per tant, la pregunta seria: Com aconseguim que un nen tingui moltes fitxes? El primer pas seria reforçar-lo positivament en allò que està fent bé i animar-lo en allò que no li surt tan bé, en tots aquests comentaris de suport estem entregant moltes pokerchips a l'infant, en canvi, cada cop que s'equivoca, que se'l culpa, li estem treient fitxes. No ens cal saber si un nen té moltes fitxes o no, el nostre objectiu com a mestres és aconseguir que cada nen se'n vagi a dormir amb més pokerchips de les que s'ha despertat.
Com molts cops, aquest video és una mica extremista, però crec que transmet una idea de fons molt bona i no és altre que la de confiar en els infants, entendre que molts cops els culpem sense necessitat. Això, no significa que si en algun moment se li ha de treure fitxes perquè realment cal donar-li un toc d'atenció es faci, com sempre hem d'intentar trobar l'equilibri. En conclusió, hem d'intentar donar-li el màxim de pokerchips possible i treure-li el mínim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada