Pensant en els altres

Estic a la Facultat amb l'Oriol acabant el treball per demà. Aquest treball consisteix en relacionar tres o quatre punts de les dues assignatures Història i Antropologia de l'Educació i Psicologia, és a dir, del mòdul Processos i Contextos Educatius I amb el documental Pensant en els altres, vist anteriorment a classe.

Professor Toshiro Kanamori

És un documental magnífic, on observem el professor Toshiro Kanamori amb la seva classe de 4rt. És un mestre exemplar, tant com a persona com el rol que assoleix dins de l'aula. A mesura que veus el documental vas identifican-te amb ell. Pràcticament tots els aspectes estudiats en aquest mòdul, els observem en la seva actitud i manera de fer. Enfronta amb molta naturalitat problemes causats dins de l'aula no gens fàcils de tractar i de fer entendre, com per exemple, pot ser la mort.

Personalment, m'ha agradat molt i no se m'ha fet pesat fer aquest treball. Espero que ens surti prou bé.

Recomano a tothom que no l'hagi vist que el vegi. Estic segur que us agradarà!

Punt d'inflexió

Acabo de començar una setmana bastant important. Només en queden quatre per acabar el primer semestre i ja s'observen nervis, treballs acumulats, estrès... Avui és un bon dia per pensar i reflexionar.

Així doncs, he arribat a la conclusió que em trobo en el punt d'inflexió d'aquest semestre, és a dir, en el moment de donar-ho tot. És el moment de possar-se enserio, d'avançar feina en les estones lliures, de demostrar qui som. És la recta final, l'últim sprint quan sembla que no et queda més aire. Com es sol dir, ara o mai.

Per tant, és probable que escrigui entrades de temes tractats fa temps a les classes. Probablement, perquè he començat a ordenar la carpeta i he trobat informació molt important per escriure-hi en aquest blog. Coses que havia oblidat completament i són interessants. A més, em servirà per refrescar memòria pels exàmens ara que també ho tenim present, ja que han sortit els horaris i dies exactes i tampoc queden tan lluny com sembla. Molta pressió, però ja sabem on som.

Moltes forces i ànims a tots i totes, PODEM!

Pratijoc!

De les activitats preparades per la Facultat de la SAE, ja les he comentat totes, però n'hi ha una que hem de fer una visita a un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic pel nostre compte. Aquest cap de setmana he anat a inforar-me al Lloro, un centre públic d'informació pels joves del Prat de Llobregat. Aquí m'he informat d'alguna activitat pública per a nens: el Pratijoc.

El Pratijoc és un seguit d'activitats per a infants de 3 a 12 anys. La seva peculiaritat és l'organització i les dates durant es realitzen aquestes activitats.

El Pratijoc l'organitza l'Ajuntament del Prat de Llobregat amb l'ajut de centres, grups i associacions del mateix poble. Es necessita col·laboració, ja que, aquestes activitats són del 27 de desembre al 4 de gener (a exepció del 31 de desembre i l'1 de gener que es manté tancat), és a dir, que són per tindre entretinguts i alegres als infants durant les vacances de Nadal.

El lloc on es realitzen aquestes activitats és en un col·legi del poble que manté les portes obertes de 16.00 a 20.00 hores. Hi ha un preu que són 2€ per participant i dia amb un suplement de 0,50€ per acompanyant adult i dia. Hi ha nens i nenes que s'ho passen d'allò més bé, per tant, es poden fer l'abonament per a tots els dies per 9€.

Segons m'han informat en el Lloro, aproximadament hi participen uns 400 infants, és a dir, que no està gens malament. La veritat és que tothom en parla bé d'aquestes iniciatives pels més joves i l'ambient on es realitza és l'idoni.

Així que un cop ja sabeu una mica més del Pratijoc us animo a que vingueu tots i totes!!

Reflexions de la SAE

Bé, justament avui fa una setmana que va acabar la SAE. En el Seminari hem anat comentant un parell de les activitats, ja que no ens ha donat temps a explicar-les totes; si més no, almenys al meu parer, ens ha donat temps a parlar de les dues activitats més interessants d'aquesta SAE: la visita de l'escola de dimarts i la primera experiència amb els nens i nenes de l'escola amb el company de 3r de la Facultat el dimecres i el dijous.

Les meves experiències ja les he comentat en entrades anteriors, però m'ha servit per conèixer altres escoles que no vaig tenir l'oportunitat de visitar-les i també de les experiències personals dels meus companys. M'ha enriquit molt observar que molts projectes educatius de les escoles seleccionades fan servir i/o tenen una estreta relació amb metodologies o models psicològics que estem veient en assignatures com Història i Antropologia de l'Educació i Processos Educatius.

Llogicament, no totes les escoles utilitzen el mateix model o metodologia, però si hi ha un aspecte comú a totes, és la nostra experiència personal. Tots, parlo pel meu Seminari, tenim un parell de coses que coincideixen. En primer lloc, que la SAE hauria de durar més, ja que, quan comences a agafar carinyo, afecte i confiança amb els nens i nenes, ja no tornaràs a veure'ls. I, en segon lloc, que ens ha servit per corroborar la nostra futura professió: VOLEM SER MESTRES! I si aquesta setmana ens ho ha demostrat, sense cap dubte, es gràcies als somriures d'aquests nens i nenes.

Així que aprofito aquesta entrada per fer un crit a la Facultat: els alumnes de primer, si bé creieu que no estem preparats per fer pràctiques, volem que aquests apadrinaments amb els companys de 3r durin més temps.

Audacity

Avui a classe de TIC, a més d'aprofitar el temps per adelantar treballs i feines atrasades, hem observat i treballat amb l'Audacity, un programa que ens permet editar els fitxers de so. També ajuda a reforçar i treballar la fonètica per persones amb discapacitat auditiva.

Personalment, el faré servir pel treball modular de COED i TIC. Ens ajudarà molt per posar el moment just que volguem de la cançó triada que convingui amb la imatge.

El petit inconvenient d'aquest programa és que, a més de descarregar-te'l, també has de descarregar-te el lame.dll, que és el descodificador per poder convertir fitxers de MP3, un dels més utilitzats.

En Miquel Àngel també ha aprofitat la classe per explicar-nos altres temes relacionats, com els formats d'audio més utilitzats: MP3 (el més conegut), OGG (és gratuït), WAV (pesa molt, és a dir, que ocupa molt espai al disc dur) i el WMA (el de windows). A més, hem comentat els programes que utilitzem per escoltar i compartir la música que volem, la que ens agrada; com per exemple: Spotify, itunes i/o last.fm que estan vinculats al Facebook.

Parlant de música, ens ha obert els ulls amb els CD's. Sobretot pels discs que hem comprat de música al llarg d ela nostra vida, qui més qui menys, cada cop menys. Per començar, un CD té una capacitat de 700mB on venen, aproximadament, unes 16 cançons. Una cançó d'uns tres minuts, més o menys, té entre 25 i 30mB. L'operació es ben fàcil: 16 cançons x 30mB per cançó = 480 mB utilitzats. Estem comprant un CD d'una capacitat de 700mB on només utilitzen 480mB. Estic molt indignat, perquè precisament no són barats els CD's de música. I si parlem de format MP3, encara és més sorprenent, ja que aquesta cançó d'uns tres minuts en format MP3 només ocupa uns 4mB.

El lideratge a l'àmbit educatiu

L'última activitat de la SAE va ser divendres. Vam tenir l'oportunitat d'anar a l'auditori de la Facultat a veure una conferència a mans de l'Àngel Castiñeira sobre el lideratge a l'àmbit educatiu.

Es centrà sobretot amb la importància que té un líder i, en la nostra professió, no ens ensenyen a ser-ho. Va destacar molt les diferències entre ensenyar, gestionar, dirigir i liderar. Durant tota la conferència comparava les seves paraules amb metàfores, cosa que facilitiva molt entendre'l.

Hi diferenciava dos tipus de persones: les que "apaguen focs" i les que "construeixen catedrals". Per tal de ser uns bons líders hem de ser constructors de catedrals, és a dir, tenir acció i anticipació, espera de futur (llarg termini), mantenir una acció reflexiva i una estabilitat dinàmica, però sobretot que tinguem visió, un projecte que realitzar.

El lideratge, doncs,  l'entenem com a un procés dinàmic que posa en funcionament persones davant d'un equip o d'uns seguidors per aconseguir un propòsit en un cotext determinat.

Un cop entenem això, podem veure les diferències que comentava anteriorment. Un gestor planifica, organitza, decideix, coordina i executa l'acció per obtenir uns resultats; un líder, en canvi, impulsa un canvi, gestiona expectatives, resol conflictes, revisa els valors i redefineix el projecte.

Dirigir seria el control, la supervisió, la ORGANITZACIÓ (el cap). Liderar seria la motivació, la inspiració, l'ENERGIA (el cor).

Per tant, podem resumir-ho tot amb tres nivells: el primer seria la gestió (descentralització administrativa); el segon, la direcció (autonomia); i, finalment, en tercer lloc, el lideratge (autogestió). Aquest lideratge perquè funcioni correctament ha de ser distribuit.

Acabà la conferència amb el que més ens interesa a nosaltres com a futurs mestres: el lideratge educatiu. Aquest lideratge està format per quatre tipus: el pedagògic (la visió), l'organitzatiu (el canvi), el cultural (els valors) i el polític (la xarxa).

CEIPM Turó Blau de Sant Andreu

La tercera activitat de la SAE, que ja va acabant per desgràcia, consistia en acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar perquè així veiéssim com funcionen les pràctiques i tinguéssim un primer contacte amb els alumnes. Aquesta activitat va ser ahir dimecres i avui dijous.
Bé, jo he anat al CEIPM Turó Blau de Sant Andreu (Barcelona). És una escola  molt petita i acollidora, d'una sola línia amb un màxim de 23 alumnes per aula. Però, al ser al meu blog, el meu diari personal, no vull fer aquesta entrada per parlar-vos de l'escola en sí, que ho podeu observar a la web; a mi m'agradaria parlar de les meves sensacions, de tot el que he sentit i m'han fet sentir aquests 22 alumnes de 6è de Primària.
Vaig entrar a l'aula una mica tímid i nerviós. Just abans la meva madrina em parlà en general dels alumnes. Per no agafar-me per sorpresa, em digué que hi havia una noia amb paràlisi celebral, per culpa d'aquesta paràlisi tenia una part del cos bastant immobilitzada i tenia dificultats per parlar i per caminar. No us enganyaré, només entrar ja vaig saber qui era aquesta noia. 
Com us deia, vaig entrar a l'aula i vaig començar a notar la sensació que tant havia escoltat en aquest temps a la Facultat: 22 ulls mirant-me fixament a mi, i només a mi. Entre el tutor de la classe i l'alumna de 3r explicaren que anava a la mateixa universitat i que els acompanyaria dos dies: dimecres i dijous.
Vull resumir-ho tot amb el que escoltava només entrar: "Quién es? Como te llamas? Por qué has venido?" i el que em deien avui a les dues abans de marxar cap a casa: "Adéu Àlex, et trobarem a faltar! Dona'm una abraçada Àlex! Tornaràs a venir porfi, porfiiii". Senzillament espectacular, tot el que digui quedarà petit per totes les sensacions que han recorregut el meu cos. Gràcies classe dels Cometes per TOT, des de la confiança que m'han donat només obrir aquella porta fins l'últim somriure abans de dir-me l'últim adéu. I, sent una mica egoista, gràcies també per fer-me saber, ara si, al cent per cent que vull exercir de mestre.
El comiat  ha estat molt emocionant per mi. Només he estat amb ells dos dies i, a més de dir coses com les que he comentat anteriorment, em vaig fer un par de fotos amb ells. Tots volien sortir al meu costat i abraçar-me. He de dir, que potser eren les dues i deu, i ells sortien a les dues, ningú tenia pressa per marxar; preferien aprofitar els últimes segons amb mi. Al final de tot, apuntaren en una fulla els seus gmails i el de la classe també perquè volien aquesta foto i també parlar amb mi. DOS DIES, i tot això. Feia temps que no tenia unes sensacions tan indescriptibles. Només tinc paraules d'agraïment.
M'hagués agradat estar molt més temps i seguir aprenent de cadascún d'ells: de la confiança que em transmitia en David, de l'alegria de la Clara, de la intel·ligència d'en Sergio, de la gràcia i la poca vergonya dels bessons Jony i Cristian, de la capacitat de superació de la Fatima... de TOTS. Només puc dir que GRÀCIES!

Escola Thau de Barcelona

La segona activitat de la SAE consistia en visitar un centre educatiu escolar representatiu, de manera que cadascú del seminari ens repartíem per les diverses escoles. Així, posteriorment, al seminari podrem comentar la nostra visita i observar la visita dels companys i saber d'aquells centres. Jo vaig anar a l'Escola Thau de Barcelona. Al principi, la directora del col·legi ens va presentar amb un Power Point els aspectes que hi ha darrera de l'escola: informació general, estudis (infantil, primària, secundària), la manera d'educar, l'aula oberta, la importància de les famílies (AMPA, escola per pares), etc. Un dels temes que més em cridà l'atenció és que no treballen per projecte com la majoria de centres educatius, sinó que treballen per centres d'interès. El d'aquest curs, el Medi.

També ens comentà els especialistes. En tenen per Plàstica, Música, Llengua Castellana i Educació Física.

Després, visitarem l'escola. Vam tenir l'oportunitat d'entrar algunes aules que eren buides, de veure treballs d'alguns alumnes, de visitar un dels laboratoris i biblioteques, etc. 

És una escola molt gran, on abans eren dos edificis separats, però ara estan conectats. Està molt ben equipada, amb aules d'ordinadors, pissarres digitals interactives, projectors, etc.Ho utilitzen tot com ajuda, ja que no volen substituir la pissarra amb guix. Personalment, crec que és l'ideal.

Em cridaren moltes coses l'atenció, una d'elles va ser el servei de menjador. Vam tenir la sort d'observar els més petits dinant: tot ben ordenat, cada infant quan acabava de dinar deixava la seva safata al lloc, després de dinar es rentaven les mans i les dents, etc. Tots uns hàbits i unes conductes adequades que es notava que estaven treballades des de ben petits. També disposaven d'una espècie de llitets perquè els d'educació infantil poguessin fer la migdiada o, si més no, que descansessin abans de començar les classes de la tarda.
Un detall que vaig observar va ser que entre nosaltres hi havia una exalumna, i pràcticament tots els professors que ens trovaben la reconeixien i la saludaven molt contents. Vull dir que, tot i ser una escola molt gran, tenen un tracte individualitzat. Això, crec que als alumnes els dóna confiança i ànims, ja que la exalumna també estava molt contecta de tornar-los a veure.
Una altra cosa que ens comentà va ser que, per a ells, el dia de Sant Jordi és el dia on presenten el treball del centre d'interès davant de tota l'escola a l'amfiteatre. En aquest dia també hi ha Jocs Florals, i diguem que és un dia de festa a l'escola.
Ens tractaren amb molta educació i la directora ens animava a que féssim preguntes. Ens ensenyà tot el que pogué i estic molt agraït.

Taula rodona amb mestres novells

Ahir va ser el primer dia de l'esperada SAE. Consistia amb una Taula rodona amb exalumnes de la Facultat que, avui dia, estan exercint de mestres.
Eren tres experiències ben diferents:
Laura: És una diplomada amb Sociologia que va deixar la seva feina (tenint una filla) per fer el que realment li agradava: Magisteri.
Avui dia està molt contenta d'aquesta decisió. Ha treballat en una escola pública i una de privada. Ens comentà que si que hi ha diferències, però sobretot ens parlà de la pública. Va tenir els mateixos alumnes durant un curs sencer. Destacà la gran diversitat, l'absentisme de determinats alumnes i la poca coordinació amb l'altra professora. Com a consell ens va dir que compartim les nostres experiències per poder millorar. A més, ens parlà de la gran importància que tenen les pràctiques.
Maria: De ben petita ja volia ser mestra i així ha estat. Va viatjar als Estats Units gràcies a un programa de la Facultat on va exercir classes de castellà. Hi havia una gran coordinacio amb els altres mestres i no va tenir cap tipus de problema amb ells, pero hi havia dificultat amb la diversitat entre l'alumnat. En aquella escola no hi havia llibres de text i explicaven tot a partir de la Llengua i les Matemàtiques.
Per una altra banda, també ha fet substitució. En aquest temps va passar una mala època: ganes de plorar, desesperació i, fins i tot, els alumnes li preninen el pèl. Dóna molta importància als amics i l'ajut dels altres professors. Per tant, ens parla de quatre aspectes fonamentals a l'inici d'aquesta professió: No estressar-se, no tenir por a demanar ajuda, seguretat d'un mateix davant dels nens i parlar i conèixer a les famílies de cada infant.
Víctor: Ha començat aquest curs a exercir de mestre. Ens parlà bàsicament de les tres pors quan acabes aquest grau i has d'enfrontar-te davant la realitat, davant dels nens. Aquestes tres pors serien les següents:
1. Als infants. Per primer cop, el responsable total dels nens i nenes ets tu. Penses que no estas prou preparat, però si que ho estas. Parla de la motivació a l'alumnat, on és el 80% de la feina. Si els tens motivats, ja ho tens pràcticamen tot fet.
2. Als pares. Aquesta por és superior, fins i tot, que la dels infants. Però, com a la por anterior, estem suficientment preparats.
3. A l'escola. Les pràctiques són fonamentals, però no coneixem ni la meitat del que és una escola per dins. Ell ens recomana que ens possem en la situació dels altres, que siguem prudents. Així tot anirà bé, i que anem amb confiança.

Donar les gràcies a tots ells per la claredat i la transparència que expresaren en les seves paraules.

Com millorar les nostres presentacions

Com a futurs mestres, crec que la darrera classe de TIC va ésser bastant eficaç. En Miquel Àngel ens va donar un parell de consells per millorar les nostres presentacions enfront del públic, ja siguin futurs alumnes o actuals companys.

El primer aspecte que vam tractar van ser els tipus de lletres. En trobem dues: la sans serif (sense peus) i la serif (amb peus). Segons en Miquel Àngel és convenient fer servir la sans serif en pantalla (presentacions: power point, etc.), i la serif en full (treballs). El que no es pot fer és barrejar les dues lletres.

Per finalitzar l'apartat de lletres, ens va deixar una cosa ben clara: PROHIBIT LA COMIC SANS!!! És una lletra molt poc rigorosa i no adequada pels nostres treballs.

A continuació, vam veure nous aspectes del Power Point, que és el programa que més utilitzem per fer presentacions; per exemple, que prement la "n" la pantalla es torna negre i amb la "b" blanca. Podem utilitzar aquesta funció per cridar més l'atenció dels oients.

També vam veure un nou programa de presentacions: el prezi. Aquest treballa molt amb zooms, i em va agradar força, però si és una presentació molt llarga no crec que l'utilitzi, ja que acaba marejant una mica.

I, finalment, vam veure com crear els núvols de tacs. Entrant a wordle és ben senzill. Em va encantar, i estic segur que el faré servir bastant. Queda molt vistós per a una presentació i és molt més senzill de fer del que creia.

Comencem!!

Bé, com podreu observar començo el meu blog una mica tard, ja que he tingut uns petits problemes amb la seva creació, però espero i desitjo que això vagi agafant forma de mica en mica.

Estic a l'aula d'informàtica, aprofitant les entrevistes de seminari per començar aquest petit diari personal d'aprenantge, on aniré penjant entrades sobre alguns dies dins de la vida universitària. Comentaré activitats fetes, videos i conferències que em cridin l'atenció, etc.

Així doncs, BENVINGUTS/ES!! Espero que us agradi!

Una forta abraçada.