Reflexions de la SAE

Bé, justament avui fa una setmana que va acabar la SAE. En el Seminari hem anat comentant un parell de les activitats, ja que no ens ha donat temps a explicar-les totes; si més no, almenys al meu parer, ens ha donat temps a parlar de les dues activitats més interessants d'aquesta SAE: la visita de l'escola de dimarts i la primera experiència amb els nens i nenes de l'escola amb el company de 3r de la Facultat el dimecres i el dijous.

Les meves experiències ja les he comentat en entrades anteriors, però m'ha servit per conèixer altres escoles que no vaig tenir l'oportunitat de visitar-les i també de les experiències personals dels meus companys. M'ha enriquit molt observar que molts projectes educatius de les escoles seleccionades fan servir i/o tenen una estreta relació amb metodologies o models psicològics que estem veient en assignatures com Història i Antropologia de l'Educació i Processos Educatius.

Llogicament, no totes les escoles utilitzen el mateix model o metodologia, però si hi ha un aspecte comú a totes, és la nostra experiència personal. Tots, parlo pel meu Seminari, tenim un parell de coses que coincideixen. En primer lloc, que la SAE hauria de durar més, ja que, quan comences a agafar carinyo, afecte i confiança amb els nens i nenes, ja no tornaràs a veure'ls. I, en segon lloc, que ens ha servit per corroborar la nostra futura professió: VOLEM SER MESTRES! I si aquesta setmana ens ho ha demostrat, sense cap dubte, es gràcies als somriures d'aquests nens i nenes.

Així que aprofito aquesta entrada per fer un crit a la Facultat: els alumnes de primer, si bé creieu que no estem preparats per fer pràctiques, volem que aquests apadrinaments amb els companys de 3r durin més temps.