Això s'acaba...

S'acaba el primer semestre. Ja està, el primer contacte amb la universitat. S'acaben les classes, els primers professors universitaris, fins i tot, aquest diari personal. Aquesta pròxima setmana es la última.

És inevitable tirar la vista enrere. Veure i autovalorar-te la progressió, reflexionar. Sembla que sigui ahir el primer dia. Tots nerviosos, calladets, perduts pels pisos i passadissos de la Facultat, amb expectatives i il·lusió. 

És un moment clau per fer-se moltes preguntes. He triat la carrera adequada? Realment, estic aprenent? Em sento còmode? M'agrada? Segueix la il·lusió del primer dia? I em faig aquestes preguntes i molt més i no puc esborrar el somriure. Què content estic! Clar que he triat la carrera adequada, per suposat que estic aprenent, només s'ha de llegir aquest diari, m'he adaptat súper bé, estic molt content amb els companys i companyes, amb els professors i professores, amb les matèries, amb la Facultat en general. I el que més em satisfà: cada dia en tinc més ganes. Vull aprendre'n més, vull estar en una classe ja (fet molt significatiu per la SAE). 

De moment, a més, les notes m'acompanyen. En tinc poques, però són suficientment bones. Estic orgullós fins i tot. Això sí, els exàmens s'acosten. Sempre ho tinc present, i estic un punt nerviós ja que són els primers i no sé ben bé com són. Esperem que vagin bé!

Un cop s'acabin les classes sóc conscient que arriba Nadal. Mai he estudiat per Nadal tant com ho hauré de fer. També apareix aquesta por, perquè molts dels meus amics no han d'estudiar...i la influència és evident. Són dies per estar amb família i amics, de gaudir-los; però sé el que em ve després. Així que espero ser capaç d'organitzar-me i tenir temps per tot.

El racisme

Bé, avui divendres 16 és l'últim dia d'aquest diari personal, l'entregarem i el veurà en Miquel Àngel. Hi ha un treball modular, el de gitic i COED, que m'hagués agradat comentar; les meves sensacions i experiències, ja que hem creat un vídeo, etc. Però, per sorteig, em va tocar l'últim dia de classe, és a dir, el 22 de desembre. En aquest treball parlarem del racisme. És una exposició de deu minutets comptant el vídeo que, en principi, ens durarà uns 3 minutets si no retoquem res. Vull dir que el racisme és una paraula molt gran, que enllaça amb molts aspectes i té un munt d'història darrera, per tant, només podrem parlar de tres o quatre punts que creiem força interessants.
Un d'ells serà què és el racisme?, la diferenciació de racisme amb xenofòbia (que moltísima gent els confon), una miqueta, molt breument, d'història i alguns temes bastants importants com podria ser el ku kux klan, o la importància de Martin Luther King. I concluirem l'exposició amb el dia internacional contra el racisme (21 de març) i amb el vídeo.
Amb el vídeo vam tenir problemes, perquè en principi vam decidir fer el típic vídeo d'estar al metro i ver una persona de color i marxar, al igual que en un banc d'un parc, etc. però finalment vam decidir ser una miqueta més originals i fer el que hem fet. No vull explicar ni exactament que diem en cada part del treball ni el vídeo perquè no es perdi l'emoció i la intriga.

Així doncs, espero que ens surti bé, no ens posem gaire nerviosos i agradi el vídeo! Finalment, us deixo un vídeo en contra del racisme que ens ha inspirat per fer el nostre. És un anunci de la ONU.

Relació: Autoestima - Pokerchips

L'altre dia el meu germà m'ensenyà un vídeo força interessant que tracta de l'autoestima dels infants relacionada amb fitxes de pòquer (pokerchips). A tots dos, i a molts dels meus amics, ens agrada aquest joc i juguem bastant, és per això que ens cridà l'atenció. Aquesta relació la podem aplicar no només als infants, sinó a les persones en general. Així doncs, compara una persona amb molta autoestima amb un jugador que te moltíssimes fitxes. Reconec que explicat així sembla una bestiesa, però no ho és pas. M'explico. Quan jugues a pòquer i tens moltes fitxes, saps que et pots permetre el luxe de cometre errors, i de pagar mans que amb poques fitxes no ho faries. Per tant, hauràs de ser arriesgat, jugar-t'ho tot, no tenir por a perdre; o per una altra banda, pots ser conservador, és a dir, esperar el moment idoni per jugar les teves fitxes, esperar i esperar una mà suficientment bona. En aquest cas, parlaríem dels nens tímids que no contesten per por a equivocar-se, no volen jugar-se les poques fitxes que els hi queden per si les perden.

Per tant, la pregunta seria: Com aconseguim que un nen tingui moltes fitxes? El primer pas seria reforçar-lo positivament en allò que està fent bé i animar-lo en allò que no li surt tan bé, en tots aquests comentaris de suport estem entregant moltes pokerchips a l'infant, en canvi, cada cop que s'equivoca, que se'l culpa, li estem treient fitxes. No ens cal saber si un nen té moltes fitxes o no, el nostre objectiu com a mestres és aconseguir que cada nen se'n vagi a dormir amb més pokerchips de les que s'ha despertat. 

Com molts cops, aquest video és una mica extremista, però crec que transmet una idea de fons molt bona i no és altre que la de confiar en els infants, entendre que molts cops els culpem sense necessitat. Això, no significa que si en algun moment se li ha de treure fitxes perquè realment cal donar-li un toc d'atenció es faci, com sempre hem d'intentar trobar l'equilibri. En conclusió, hem d'intentar donar-li el màxim de pokerchips possible i treure-li el mínim.

Actualitat Educativa

Ahir, dimecres 14, vam exposar l'actualitat educativa al seminari. Vam triar aquesta notícia: Educació sense família? Impossible. Per què aquesta elecció? Bé, un dels motius va ser el títol, que és prou impactant (a més, hi estem totalment d'acord), també voliem relacionar un vídeo amb la notícia triada i, vam pensar, que trobaríem vídeos prou interessants amb una notícia d'aquest tipus. El contingut de la notícia està prou bé i fa referència a una vinyeta que ja havíem tractat a la Facultat. És molt evident: a l'esquerra, els pares s'enfaden amb el seu fill per les males notes (1969); en canvi, a la dreta, els pares s'enfaden amb la professora per les males notes del seu fill (2009). No ens va agradar gaire que parlessin sobretot de Xile però, a l'exposició ja hem fet una referència més global, ja que és un problema bastant general.

Quan vam buscar un vídeo que cridés l'atenció a l'oient i fos prou interessant com per possar-lo vam tenir més problemes dels que crèiem. Només trobàvem vídeos cutres d'un pare ajudant al seu fill fent deures, etc. Així que el meu company s'enrecordà d'un vídeo de farà quatre o cinc anys que, casualment, jo també l'havia vist. No té una relació directa amb la notícia, però, si més no, trobem l'exemple d'un pare de veritat. A més, parla de molts altres temes importants com són l'esport, la discapacitat i, sobretot, la superació personal. El vídeo, al meu parer, és molt emotiu i no fa falta dir res més. Espero que el gaudiu igual que ho faig jo, aquí el teniu:

Quart debat!

Avui, dimarts 13, un dia sonat pels més supersticiosos, el meu grup i jo hem realitzat l'últim debat de Societat, Família i Escola. Al principi, és a dir, a la primera intervenció, he de dir que estava bastant nerviós i em tremolava un punt la veu. Però, a mesura que anava avançant el debat, les intervencions, les preguntes, els arguments, les sensacions, les mirades, el torn de paraula, la coordinació, etc. tot el que m'he adonat que comporta un debat, m'he notat millor i amb més seguretat.
He acabat amb bones sensacions i amb ganes de més. La veritat és que ha estat una experiència nova, ja que mai n'havia fet cap, i ha estat més que positiva. He de felicitar tant al moderador, que ho ha fet molt bé -  no era gens fàcil fer-nos callar i respectar un cert ordre i, al meu parer, ho ha aconseguit; com a l'altra grup, que ho ha fet molt bé i també portava bons arguments.
Sobretot vull agraïr al meu grup que,encara que ens hem trobat amb més o menys dificultats al llarg d'aquest camí, finalment ho hem aconseguit. Hem arribat a temps i amb un resultat més que satisfactori. Això si, encara no hem acabat, ara hem de portar tota aquesta informació i sintetitzar-la en paper. Aquest treball l'entregarem d'aquí una setmana.
Sincerament, espero que no hi hagin gaires problemes per les notes. En aquest treball, a més de la nota individual del debat d'avui, que d'això s'encarrega la Cèlia, ens hem de puntuar nosaltres mateixos. Com? És ben senzill. La nota del treball escrit, que també el puntúa la Cèlia, la multipliquem pel nombre de membres del grup (vuit); i el número obtingut ens l'hem de repartir per tots els membres de l'equip. Segurament hi haurà problemes i queixes, només demano criteri i responsabilitat. Tots sabem qui ha treballat més i qui menys, qui ha participat més i qui menys, qui tenia una postura més oberta per treballar i qui menys. Així que espero els menors problemes possibles.
Tot i això, hem sabut tirar-ho endavant i amb una base sòlida. M'ha agradat escoltar dins del meu grup: recolzant el que ha dit el meu company..., tal i com a dit el meu company..., etc. Finalment, doncs, una única paraula pel meu grup: GRÀCIES. 

-.Ariadna, Blanca, Oriol, Marc, Eli, Silvia i Alex.-

Tercer debat!

Avui, dilluns 12 de desembre, hem pogut presenciar el tercer debat, l'últim que viuré com a espectador. Un cop més, el nivell ha estat molt bo. En aquesta ocasió, el tema tractat era l'escola inclusiva. Evidentment, i com a futurs mestres, estem tots a favor d'aquesta idea, així que, a priori, era bastant més difícil la posició negativa. Com molt bé ha dit la moderadora, més que uns arguments a favor i uns altres en contra, hem observat els punts positius d'aquesta escola inclusiva i els punts més negatius. 

La pregunta general era: L'escola inclusiva és una utopia o una realitat? Després d'un intens debat i de molt bons arguments, tant d'un grup com de l'altre, crec que la conclusió final ha estat l'encertada. Entre tots hem arribat a la conclusió que estem en el camí adequat per arribar a aquesta escola inclusiva, que potser ara no ho és del tot, però si continuem per aquest camí, més aviat o més tard, l'acabarem assolint.

Parlant de debats... Demà és el nostre! Estic una mica nerviós per veure com sortirà, però crec que som capaços d'ensortir-nos. És l'últim debat de tots, i  tenim certa responsabilitat perquè el nivell no baixi. Demà ja us diré què tal. Molta sort a tots, tant als meus companys de grup, com a l'altra. Segur que, finalment, tots dos grups estem ben preparats i amb bons arguments!

Utilització de Software i l'ordinador

Aquests dies he estat ordenant la carpeta i repasant, sobretot, els apunts de TIC per fer alguna entrada més. M'he adonat que no habia escrit res sobre un aspecte, al meu parer, molt interessant i important. És la classificació de programes informàtics en els quatre paradigmes: instructiu, conjectural, exploratori/revelatori i/o emancipatori.

• Instructiu: són activitats de reforç i de repàs, és a dir, de continguts. (Hot patatoes, Mi primera encarta...)
• Conjectural: són activitats sobre una resolució de problemes - pensament lateral, estratègic, creatiu. Programes de simulació, per exemple. Hi trobem un repte, un desafiament. (Lemmings, Cryon Physics, Sokoban...)
• Exploratori/Revelatori: són activitats on s'ha d'indagar, manipular, experimentar. Hi ha un aprenentatge per descobriment. (Google Earth, Scratch...)
• Emancipatori: són eines que em permeten defensar-me, comunicar-me, expresar-me. (Word, Power Point...)

Sovint hi ha programes o activitats que les trobem en més d'un paradigma. El programa que vaig haver d'explicar jo va ser l'Scratch. Com he dit, és exploratori/revelatori, però també el podem incloure en emancipatori. S'ha disenyat per ajudar als nens a aprendre conceptes matemàtics i informàtics. Tracta d'un editor per programar animacions i jocs utilitzant música i dibuixos propis. L'autor recomana Scratch per majors de vuit anys. Assegura que ajuda a desenvolupar conceptes de programació en un entorn de creativitat artística.

Exposició de Comprendre + Google Docs

Divendres 9 de desembre a la classe de TIC vam haver d'exposar l'esglaó que ens tocà sobre la Taxonomia de Bloom. Com ja vaig dir en una entrada, el meu grup vam fer el de Comprendre. La veritat és que no m'ho havia preparat gaire perquè era una mini exposició sense importància, però després de fer-la era molt feliç. El cas és que en Miquel Àngel em va felicitar davant de tots per la meva exposició. Com he dit, no m'ho havia preparat gaire, així que no sabia explicar-me amb paraules ben dites i tecnicismes, de manera que ho vaig explicar tal i com jo ho vaig entendre, amb un exemple ben fàcil. El resultat, com ja he dit, va ser més que satisfactori.

Després de totes les exposicions vam fer un petit treballet amb el Google Docs per veure la seva eficàcia. Ens servirà molt per treballs col·lectius, ja que molts vivim bastant lluny uns dels altres. Desde casa puc observar com va escribint i modificant un altre company el treball que compartim pel Google Docs, realment és molt interessant.

Segon debat!

Aquest dilluns, 5 de desembre, vam poder presenciar el segon debat de Societat, Família i Escola I. En aquesta ocasió, el tema a debatre era les noves tecnologies a l'educació, és a dir, les TIC i les TAC. Un grup defensava que mai podràn substituir l'escola tal i com la coneixem actualment i l'altre creia que en un futur sí. En conclusió va ser un debat molt bó i bastant amè. L'únic inconvenient que vaig trobar va ser que, sobretot en les primeres preguntes, es van dir masses coses i potser es desviaven una mica del tema central de cada pregunta però, un cop més, es notava que els participants anaven molt ben preparats i amb molt bons arguments per defensar cada postura. M'agradaria destacar, en primer lloc, la posada en escena del grup que hi anava a favor de les TIC/TAC. Van vestir-se com a veritables innovadors de la tecnologia. I, en segon lloc, la pregunta formulada per un dels seus participants que va deixar callats als altres. Felicitats a tots i totes perquè vaig poder gaudir d'un altre debat amb molt nivell!

Respecte a mi, vam fer el sorteig. M'ha tocat defensar els horaris actuals a Catalunya, en principi, més díficil. Però, no ens donem per vençuts i segur que ho fem el millor possible!

Reflexió + Taxonomia de Bloom

Avui, divendres 2 de desembre, em trobo en una de les classes de TIC més importants. En primer lloc, en Miquel Àngel ens ha fet reflexionar moltíssim sobre les exposicions que faré, aquesta vergonya i por, els nervis dels minuts anteriors, la suor freda, l'acceleració de les pulsacions, és a dir, aquest patiment que, qui més qui menys, tots coneixem.

Estem estudiant per a ser MESTRES. Una professió on constantment estarem parlant en públic, no tan sols amb els nostres alumnes, sinó amb pares i professors. Aquesta vocació, més que professió ens ho exigeix. Realment val la pena aquest sofriment? Amb perdó, són petites exposicions "insignifacnts". Deixe-me explicar. Si són importants perquè ens valoren com ens expressem i ens mostrem davant d'uns oients, tindrem una nota que és el que més ens preocupa però, en tota la nostra vida, en la nostra vida serà una exposició insignifant que segurament oblidem. Així que deixem aquest patiment darrera la porta i endavant!

Piràmide de l'Aprenentatge

En segon lloc, hem tractat una mica més la competència digital. Centrant-nos en aprendre amb l'ordinador. Per això en Miquel Àngel ens ha presentat la Taxonomia de Bloom, un document guia durant tota la carrera. Ens servirà per crear activitats amb relació al tema de TIC perquè els nens recordin, comprenguin, apliquin, analitzin, evaluin i crein mitjançant recursos web 2.0.

Per treballar-ho, hem hagut de llegir-nos el document sencer i, per grups, treballar un d'aquests recursos. El meu ens ha tocat: comprendre. Realment interessant, ja que, al meu parer, no es pot ensenyar sense comprendre. Evidentment, tampoc es pot aprendre sense comprendre; així que és fonamental.

Primer debat!

Dilluns vam poder presenciar el primer debat de l'assignatura Societat, Família i Escola I. Un grup havia de defensar el plurilingüisme actual (amb dos o tres llengües) i l'altra havia de defensar un plurilingüisme major, més innovador, amb més llengües que les actuals. Era el primer debat dels quatre i, evidentment, al principi els participants estaven una mica tímids i tot era massa corecte. El moderador no tenia gaire feina, però a mesura que avançava i els arguments eren més contundents sí que vam presenciar un bon debat. Sincerament, un molt bon debat. Tots dos grups van donar molts bons arguments i jo, com a públic, no sabia on posicionar-me. Va haver moments amb tensió, participants que tallaven als contraris i el moderador havia de fer la seva funció, etc. Era un tema que donava molt de sí, i va haver alguns aspectes que la Cèlia va haver de tallar, ja que sinó no donaria temps. Aquest fet diu molt dels participants, es notava que s'havien preparat molt el tema i estaven molt ben documentats.

Va ser una de les activitats més visuals i agradables del Semestre, ja que abans d'arribar a la Facultat mai havia fet dins de l'aula un debat amb aquestes condicions i amb tanta preparació. Els meus companys van deixar el llistó molt alt. Espero que el meu debat, que es l'últim de tots, surti igual o millor que aquest. Consistirà en defensar o anar en contra dels horaris actuals a Catalunya, si són adequats o no. 

Ja us aniré informant del altres debats i, evidentment, del meu també!

Pensant en els altres

Estic a la Facultat amb l'Oriol acabant el treball per demà. Aquest treball consisteix en relacionar tres o quatre punts de les dues assignatures Història i Antropologia de l'Educació i Psicologia, és a dir, del mòdul Processos i Contextos Educatius I amb el documental Pensant en els altres, vist anteriorment a classe.

Professor Toshiro Kanamori

És un documental magnífic, on observem el professor Toshiro Kanamori amb la seva classe de 4rt. És un mestre exemplar, tant com a persona com el rol que assoleix dins de l'aula. A mesura que veus el documental vas identifican-te amb ell. Pràcticament tots els aspectes estudiats en aquest mòdul, els observem en la seva actitud i manera de fer. Enfronta amb molta naturalitat problemes causats dins de l'aula no gens fàcils de tractar i de fer entendre, com per exemple, pot ser la mort.

Personalment, m'ha agradat molt i no se m'ha fet pesat fer aquest treball. Espero que ens surti prou bé.

Recomano a tothom que no l'hagi vist que el vegi. Estic segur que us agradarà!

Punt d'inflexió

Acabo de començar una setmana bastant important. Només en queden quatre per acabar el primer semestre i ja s'observen nervis, treballs acumulats, estrès... Avui és un bon dia per pensar i reflexionar.

Així doncs, he arribat a la conclusió que em trobo en el punt d'inflexió d'aquest semestre, és a dir, en el moment de donar-ho tot. És el moment de possar-se enserio, d'avançar feina en les estones lliures, de demostrar qui som. És la recta final, l'últim sprint quan sembla que no et queda més aire. Com es sol dir, ara o mai.

Per tant, és probable que escrigui entrades de temes tractats fa temps a les classes. Probablement, perquè he començat a ordenar la carpeta i he trobat informació molt important per escriure-hi en aquest blog. Coses que havia oblidat completament i són interessants. A més, em servirà per refrescar memòria pels exàmens ara que també ho tenim present, ja que han sortit els horaris i dies exactes i tampoc queden tan lluny com sembla. Molta pressió, però ja sabem on som.

Moltes forces i ànims a tots i totes, PODEM!

Pratijoc!

De les activitats preparades per la Facultat de la SAE, ja les he comentat totes, però n'hi ha una que hem de fer una visita a un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic pel nostre compte. Aquest cap de setmana he anat a inforar-me al Lloro, un centre públic d'informació pels joves del Prat de Llobregat. Aquí m'he informat d'alguna activitat pública per a nens: el Pratijoc.

El Pratijoc és un seguit d'activitats per a infants de 3 a 12 anys. La seva peculiaritat és l'organització i les dates durant es realitzen aquestes activitats.

El Pratijoc l'organitza l'Ajuntament del Prat de Llobregat amb l'ajut de centres, grups i associacions del mateix poble. Es necessita col·laboració, ja que, aquestes activitats són del 27 de desembre al 4 de gener (a exepció del 31 de desembre i l'1 de gener que es manté tancat), és a dir, que són per tindre entretinguts i alegres als infants durant les vacances de Nadal.

El lloc on es realitzen aquestes activitats és en un col·legi del poble que manté les portes obertes de 16.00 a 20.00 hores. Hi ha un preu que són 2€ per participant i dia amb un suplement de 0,50€ per acompanyant adult i dia. Hi ha nens i nenes que s'ho passen d'allò més bé, per tant, es poden fer l'abonament per a tots els dies per 9€.

Segons m'han informat en el Lloro, aproximadament hi participen uns 400 infants, és a dir, que no està gens malament. La veritat és que tothom en parla bé d'aquestes iniciatives pels més joves i l'ambient on es realitza és l'idoni.

Així que un cop ja sabeu una mica més del Pratijoc us animo a que vingueu tots i totes!!

Reflexions de la SAE

Bé, justament avui fa una setmana que va acabar la SAE. En el Seminari hem anat comentant un parell de les activitats, ja que no ens ha donat temps a explicar-les totes; si més no, almenys al meu parer, ens ha donat temps a parlar de les dues activitats més interessants d'aquesta SAE: la visita de l'escola de dimarts i la primera experiència amb els nens i nenes de l'escola amb el company de 3r de la Facultat el dimecres i el dijous.

Les meves experiències ja les he comentat en entrades anteriors, però m'ha servit per conèixer altres escoles que no vaig tenir l'oportunitat de visitar-les i també de les experiències personals dels meus companys. M'ha enriquit molt observar que molts projectes educatius de les escoles seleccionades fan servir i/o tenen una estreta relació amb metodologies o models psicològics que estem veient en assignatures com Història i Antropologia de l'Educació i Processos Educatius.

Llogicament, no totes les escoles utilitzen el mateix model o metodologia, però si hi ha un aspecte comú a totes, és la nostra experiència personal. Tots, parlo pel meu Seminari, tenim un parell de coses que coincideixen. En primer lloc, que la SAE hauria de durar més, ja que, quan comences a agafar carinyo, afecte i confiança amb els nens i nenes, ja no tornaràs a veure'ls. I, en segon lloc, que ens ha servit per corroborar la nostra futura professió: VOLEM SER MESTRES! I si aquesta setmana ens ho ha demostrat, sense cap dubte, es gràcies als somriures d'aquests nens i nenes.

Així que aprofito aquesta entrada per fer un crit a la Facultat: els alumnes de primer, si bé creieu que no estem preparats per fer pràctiques, volem que aquests apadrinaments amb els companys de 3r durin més temps.

Audacity

Avui a classe de TIC, a més d'aprofitar el temps per adelantar treballs i feines atrasades, hem observat i treballat amb l'Audacity, un programa que ens permet editar els fitxers de so. També ajuda a reforçar i treballar la fonètica per persones amb discapacitat auditiva.

Personalment, el faré servir pel treball modular de COED i TIC. Ens ajudarà molt per posar el moment just que volguem de la cançó triada que convingui amb la imatge.

El petit inconvenient d'aquest programa és que, a més de descarregar-te'l, també has de descarregar-te el lame.dll, que és el descodificador per poder convertir fitxers de MP3, un dels més utilitzats.

En Miquel Àngel també ha aprofitat la classe per explicar-nos altres temes relacionats, com els formats d'audio més utilitzats: MP3 (el més conegut), OGG (és gratuït), WAV (pesa molt, és a dir, que ocupa molt espai al disc dur) i el WMA (el de windows). A més, hem comentat els programes que utilitzem per escoltar i compartir la música que volem, la que ens agrada; com per exemple: Spotify, itunes i/o last.fm que estan vinculats al Facebook.

Parlant de música, ens ha obert els ulls amb els CD's. Sobretot pels discs que hem comprat de música al llarg d ela nostra vida, qui més qui menys, cada cop menys. Per començar, un CD té una capacitat de 700mB on venen, aproximadament, unes 16 cançons. Una cançó d'uns tres minuts, més o menys, té entre 25 i 30mB. L'operació es ben fàcil: 16 cançons x 30mB per cançó = 480 mB utilitzats. Estem comprant un CD d'una capacitat de 700mB on només utilitzen 480mB. Estic molt indignat, perquè precisament no són barats els CD's de música. I si parlem de format MP3, encara és més sorprenent, ja que aquesta cançó d'uns tres minuts en format MP3 només ocupa uns 4mB.

El lideratge a l'àmbit educatiu

L'última activitat de la SAE va ser divendres. Vam tenir l'oportunitat d'anar a l'auditori de la Facultat a veure una conferència a mans de l'Àngel Castiñeira sobre el lideratge a l'àmbit educatiu.

Es centrà sobretot amb la importància que té un líder i, en la nostra professió, no ens ensenyen a ser-ho. Va destacar molt les diferències entre ensenyar, gestionar, dirigir i liderar. Durant tota la conferència comparava les seves paraules amb metàfores, cosa que facilitiva molt entendre'l.

Hi diferenciava dos tipus de persones: les que "apaguen focs" i les que "construeixen catedrals". Per tal de ser uns bons líders hem de ser constructors de catedrals, és a dir, tenir acció i anticipació, espera de futur (llarg termini), mantenir una acció reflexiva i una estabilitat dinàmica, però sobretot que tinguem visió, un projecte que realitzar.

El lideratge, doncs,  l'entenem com a un procés dinàmic que posa en funcionament persones davant d'un equip o d'uns seguidors per aconseguir un propòsit en un cotext determinat.

Un cop entenem això, podem veure les diferències que comentava anteriorment. Un gestor planifica, organitza, decideix, coordina i executa l'acció per obtenir uns resultats; un líder, en canvi, impulsa un canvi, gestiona expectatives, resol conflictes, revisa els valors i redefineix el projecte.

Dirigir seria el control, la supervisió, la ORGANITZACIÓ (el cap). Liderar seria la motivació, la inspiració, l'ENERGIA (el cor).

Per tant, podem resumir-ho tot amb tres nivells: el primer seria la gestió (descentralització administrativa); el segon, la direcció (autonomia); i, finalment, en tercer lloc, el lideratge (autogestió). Aquest lideratge perquè funcioni correctament ha de ser distribuit.

Acabà la conferència amb el que més ens interesa a nosaltres com a futurs mestres: el lideratge educatiu. Aquest lideratge està format per quatre tipus: el pedagògic (la visió), l'organitzatiu (el canvi), el cultural (els valors) i el polític (la xarxa).

CEIPM Turó Blau de Sant Andreu

La tercera activitat de la SAE, que ja va acabant per desgràcia, consistia en acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar perquè així veiéssim com funcionen les pràctiques i tinguéssim un primer contacte amb els alumnes. Aquesta activitat va ser ahir dimecres i avui dijous.
Bé, jo he anat al CEIPM Turó Blau de Sant Andreu (Barcelona). És una escola  molt petita i acollidora, d'una sola línia amb un màxim de 23 alumnes per aula. Però, al ser al meu blog, el meu diari personal, no vull fer aquesta entrada per parlar-vos de l'escola en sí, que ho podeu observar a la web; a mi m'agradaria parlar de les meves sensacions, de tot el que he sentit i m'han fet sentir aquests 22 alumnes de 6è de Primària.
Vaig entrar a l'aula una mica tímid i nerviós. Just abans la meva madrina em parlà en general dels alumnes. Per no agafar-me per sorpresa, em digué que hi havia una noia amb paràlisi celebral, per culpa d'aquesta paràlisi tenia una part del cos bastant immobilitzada i tenia dificultats per parlar i per caminar. No us enganyaré, només entrar ja vaig saber qui era aquesta noia. 
Com us deia, vaig entrar a l'aula i vaig començar a notar la sensació que tant havia escoltat en aquest temps a la Facultat: 22 ulls mirant-me fixament a mi, i només a mi. Entre el tutor de la classe i l'alumna de 3r explicaren que anava a la mateixa universitat i que els acompanyaria dos dies: dimecres i dijous.
Vull resumir-ho tot amb el que escoltava només entrar: "Quién es? Como te llamas? Por qué has venido?" i el que em deien avui a les dues abans de marxar cap a casa: "Adéu Àlex, et trobarem a faltar! Dona'm una abraçada Àlex! Tornaràs a venir porfi, porfiiii". Senzillament espectacular, tot el que digui quedarà petit per totes les sensacions que han recorregut el meu cos. Gràcies classe dels Cometes per TOT, des de la confiança que m'han donat només obrir aquella porta fins l'últim somriure abans de dir-me l'últim adéu. I, sent una mica egoista, gràcies també per fer-me saber, ara si, al cent per cent que vull exercir de mestre.
El comiat  ha estat molt emocionant per mi. Només he estat amb ells dos dies i, a més de dir coses com les que he comentat anteriorment, em vaig fer un par de fotos amb ells. Tots volien sortir al meu costat i abraçar-me. He de dir, que potser eren les dues i deu, i ells sortien a les dues, ningú tenia pressa per marxar; preferien aprofitar els últimes segons amb mi. Al final de tot, apuntaren en una fulla els seus gmails i el de la classe també perquè volien aquesta foto i també parlar amb mi. DOS DIES, i tot això. Feia temps que no tenia unes sensacions tan indescriptibles. Només tinc paraules d'agraïment.
M'hagués agradat estar molt més temps i seguir aprenent de cadascún d'ells: de la confiança que em transmitia en David, de l'alegria de la Clara, de la intel·ligència d'en Sergio, de la gràcia i la poca vergonya dels bessons Jony i Cristian, de la capacitat de superació de la Fatima... de TOTS. Només puc dir que GRÀCIES!

Escola Thau de Barcelona

La segona activitat de la SAE consistia en visitar un centre educatiu escolar representatiu, de manera que cadascú del seminari ens repartíem per les diverses escoles. Així, posteriorment, al seminari podrem comentar la nostra visita i observar la visita dels companys i saber d'aquells centres. Jo vaig anar a l'Escola Thau de Barcelona. Al principi, la directora del col·legi ens va presentar amb un Power Point els aspectes que hi ha darrera de l'escola: informació general, estudis (infantil, primària, secundària), la manera d'educar, l'aula oberta, la importància de les famílies (AMPA, escola per pares), etc. Un dels temes que més em cridà l'atenció és que no treballen per projecte com la majoria de centres educatius, sinó que treballen per centres d'interès. El d'aquest curs, el Medi.

També ens comentà els especialistes. En tenen per Plàstica, Música, Llengua Castellana i Educació Física.

Després, visitarem l'escola. Vam tenir l'oportunitat d'entrar algunes aules que eren buides, de veure treballs d'alguns alumnes, de visitar un dels laboratoris i biblioteques, etc. 

És una escola molt gran, on abans eren dos edificis separats, però ara estan conectats. Està molt ben equipada, amb aules d'ordinadors, pissarres digitals interactives, projectors, etc.Ho utilitzen tot com ajuda, ja que no volen substituir la pissarra amb guix. Personalment, crec que és l'ideal.

Em cridaren moltes coses l'atenció, una d'elles va ser el servei de menjador. Vam tenir la sort d'observar els més petits dinant: tot ben ordenat, cada infant quan acabava de dinar deixava la seva safata al lloc, després de dinar es rentaven les mans i les dents, etc. Tots uns hàbits i unes conductes adequades que es notava que estaven treballades des de ben petits. També disposaven d'una espècie de llitets perquè els d'educació infantil poguessin fer la migdiada o, si més no, que descansessin abans de començar les classes de la tarda.
Un detall que vaig observar va ser que entre nosaltres hi havia una exalumna, i pràcticament tots els professors que ens trovaben la reconeixien i la saludaven molt contents. Vull dir que, tot i ser una escola molt gran, tenen un tracte individualitzat. Això, crec que als alumnes els dóna confiança i ànims, ja que la exalumna també estava molt contecta de tornar-los a veure.
Una altra cosa que ens comentà va ser que, per a ells, el dia de Sant Jordi és el dia on presenten el treball del centre d'interès davant de tota l'escola a l'amfiteatre. En aquest dia també hi ha Jocs Florals, i diguem que és un dia de festa a l'escola.
Ens tractaren amb molta educació i la directora ens animava a que féssim preguntes. Ens ensenyà tot el que pogué i estic molt agraït.

Taula rodona amb mestres novells

Ahir va ser el primer dia de l'esperada SAE. Consistia amb una Taula rodona amb exalumnes de la Facultat que, avui dia, estan exercint de mestres.
Eren tres experiències ben diferents:
Laura: És una diplomada amb Sociologia que va deixar la seva feina (tenint una filla) per fer el que realment li agradava: Magisteri.
Avui dia està molt contenta d'aquesta decisió. Ha treballat en una escola pública i una de privada. Ens comentà que si que hi ha diferències, però sobretot ens parlà de la pública. Va tenir els mateixos alumnes durant un curs sencer. Destacà la gran diversitat, l'absentisme de determinats alumnes i la poca coordinació amb l'altra professora. Com a consell ens va dir que compartim les nostres experiències per poder millorar. A més, ens parlà de la gran importància que tenen les pràctiques.
Maria: De ben petita ja volia ser mestra i així ha estat. Va viatjar als Estats Units gràcies a un programa de la Facultat on va exercir classes de castellà. Hi havia una gran coordinacio amb els altres mestres i no va tenir cap tipus de problema amb ells, pero hi havia dificultat amb la diversitat entre l'alumnat. En aquella escola no hi havia llibres de text i explicaven tot a partir de la Llengua i les Matemàtiques.
Per una altra banda, també ha fet substitució. En aquest temps va passar una mala època: ganes de plorar, desesperació i, fins i tot, els alumnes li preninen el pèl. Dóna molta importància als amics i l'ajut dels altres professors. Per tant, ens parla de quatre aspectes fonamentals a l'inici d'aquesta professió: No estressar-se, no tenir por a demanar ajuda, seguretat d'un mateix davant dels nens i parlar i conèixer a les famílies de cada infant.
Víctor: Ha començat aquest curs a exercir de mestre. Ens parlà bàsicament de les tres pors quan acabes aquest grau i has d'enfrontar-te davant la realitat, davant dels nens. Aquestes tres pors serien les següents:
1. Als infants. Per primer cop, el responsable total dels nens i nenes ets tu. Penses que no estas prou preparat, però si que ho estas. Parla de la motivació a l'alumnat, on és el 80% de la feina. Si els tens motivats, ja ho tens pràcticamen tot fet.
2. Als pares. Aquesta por és superior, fins i tot, que la dels infants. Però, com a la por anterior, estem suficientment preparats.
3. A l'escola. Les pràctiques són fonamentals, però no coneixem ni la meitat del que és una escola per dins. Ell ens recomana que ens possem en la situació dels altres, que siguem prudents. Així tot anirà bé, i que anem amb confiança.

Donar les gràcies a tots ells per la claredat i la transparència que expresaren en les seves paraules.

Com millorar les nostres presentacions

Com a futurs mestres, crec que la darrera classe de TIC va ésser bastant eficaç. En Miquel Àngel ens va donar un parell de consells per millorar les nostres presentacions enfront del públic, ja siguin futurs alumnes o actuals companys.

El primer aspecte que vam tractar van ser els tipus de lletres. En trobem dues: la sans serif (sense peus) i la serif (amb peus). Segons en Miquel Àngel és convenient fer servir la sans serif en pantalla (presentacions: power point, etc.), i la serif en full (treballs). El que no es pot fer és barrejar les dues lletres.

Per finalitzar l'apartat de lletres, ens va deixar una cosa ben clara: PROHIBIT LA COMIC SANS!!! És una lletra molt poc rigorosa i no adequada pels nostres treballs.

A continuació, vam veure nous aspectes del Power Point, que és el programa que més utilitzem per fer presentacions; per exemple, que prement la "n" la pantalla es torna negre i amb la "b" blanca. Podem utilitzar aquesta funció per cridar més l'atenció dels oients.

També vam veure un nou programa de presentacions: el prezi. Aquest treballa molt amb zooms, i em va agradar força, però si és una presentació molt llarga no crec que l'utilitzi, ja que acaba marejant una mica.

I, finalment, vam veure com crear els núvols de tacs. Entrant a wordle és ben senzill. Em va encantar, i estic segur que el faré servir bastant. Queda molt vistós per a una presentació i és molt més senzill de fer del que creia.

Comencem!!

Bé, com podreu observar començo el meu blog una mica tard, ja que he tingut uns petits problemes amb la seva creació, però espero i desitjo que això vagi agafant forma de mica en mica.

Estic a l'aula d'informàtica, aprofitant les entrevistes de seminari per començar aquest petit diari personal d'aprenantge, on aniré penjant entrades sobre alguns dies dins de la vida universitària. Comentaré activitats fetes, videos i conferències que em cridin l'atenció, etc.

Així doncs, BENVINGUTS/ES!! Espero que us agradi!

Una forta abraçada.